Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení. En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:

anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala

De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.

En altres casos, es forma el masculí a partir del femení:

En molts altres casos (animals salvatges exòtics, ocells, peixos i altres animals marins, insectes) hi ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico, etc. En canvi, són femenins els noms formiga, sargantana, granota, cadernera, oreneta, sardina, balena, mona, girafa, etc. En la majoria de contextos en què poden aparèixer, la distinció entre mascles i femelles sol ser irrellevant, però si es vol distingir el sexe d'aquestes espècies, sobretot en àmbits tècnics o especialitzats, s'afegeix en aposició la forma mascle o femella al nom de l'espècie. Per exemple:

una balena mascle / una balena femella
un periquito mascle / un periquito femella
una granota mascle groga
un dromedari femella ferit

De manera menys freqüent, masculí i femení presenten radicals diferents. Per exemple: